Competencia de los tribunales españoles en materia de contratos individuales de trabajo por aplicación del Reglamento Bruselas, al ser varios los demandados (STSJ Cataluña Soc 1ª 23 julio 2020)

La Sentencia del Tribunal Superior de Cataluña, Sala de lo Social, Sección Primera, de 23 de julio de 2020 estima parcialmente la decisión del juzgado de lo social nº 9 de Barcelona declarando que estando todas las codemandadas domiciliadas en Barcelona, a menos de la empleadora formal, la competencia del juzgado social de instancia resulta incontestable.

«(…) Com a setè motiu del recurs de ROSTO, SA, al que s’adhereix GRUPO TRAGALUZ GESTION SL en el tercer motiu del seu recurs, i per la via de l’ art. 193 c) LRJS, denuncien les recurrents la infracció de l’ art. 25 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, en no haver declarat l’existència de manca de competència jurisdiccional. 5 JURISPRUDENCIA En síntesi, les recurrents, en base a la declaració de fets provats que hauria resultat d’haver prosperat les revisions fàctiques postulades (desestimades en l’anterior fonament jurídic), al.leguen que els demandants no prestaren serveis a Espanya, foren contractats fora del territori espanyol, l’empleadora LALUZ RESTAURANTE & CLUB LLC està domiciliada fora del territori espanyol i no té cap agència o delegació dins del mateix, i que la mateixa té nacionalitat dels Emirats Arabs. El motiu ha de ser desestimat en fonamentar-se en premisses fàctiques que no es corresponen amb les declarades provades, havent estat desestimades les revisions fàctiques postulades per les recurrents. La sentència d’instància, al segon fonament jurídic, en extensa argumentació que la Sala ha de compartir plenament, diferencia la empleadora formal -LALUZ RESTAURANTE & CLUB LLC, creada per TRAGALUZ SL- del Grupo Tragaluz, a qui considera l’empleador real. I que el demandant treballava al restaurant TRAGALUZ del carrer Mallorca quan lifou ofert el càrrec de sub-xef del nou restaurant a Dubai, que ell acceptà si es contractava també a la seva parella la codemandant. I que la gestió de la seva contractació es feu des del Grupo Tragaluz. En base a aquestes premisses fàctiques, escau recordar les fonts normatives que regulen la competència judicial internacional, en els termes establerts a la STS de 16 enero 2018 (‘…’):

A la llum d’aquesta doctrina, la sentència d’instància, amb criteri que la Sala comparteix plenament, en aplicació del Reglament UE núm. 1215/12, secció 5ena, referida a la competència en matèria de contractes individuals de treball, al seu art. 20.1, en cas demanda contra un empresari, es remet a l’art. 8.1, que disposa que si són diversos els demandats, l’acció es podrà exercir davant de l’òrgan jurisdiccional del domicili de qualsevol d’ells, » siempre que las demandadas estén vinculadas entre sí por una relación tan estrecha que resulte oportuno tramitarlas y juzgarlas al mismo tiempo a fin de evitar resolucionesque podrían ser contradictorias si se juzgasen los asuntos separadamente». Per tant, estant totes les codemandades domiciliades a Barcelona, tret de l’empleadora formal, la competència del jutjat social d’instància resulta incontestable, raó per la qual ha de ser desestimat aquesta denúncia d’infracció normativa, formulada en ambdós recursos».

Deja un comentario