La Sentencia de la Audiencia Provincial de Barcelona, Sección Primera, de 4 de marzo de 2019, razona del siguientye modo: «la demandada va deixar transcórrer el termini establert a l’ article 64 LEC per formular declinatòria, única via possible que la llei concedeix a la part demandada per fer valer el conveni arbitral. Altrament, els tribunals no poden apreciar d’ofici la falta de jurisdicció perquè la causa derivaria precisament d’aquest conveni arbitral que no s’ha fet valer oportunament. Finalment només afegir en quest punt, que no es pot apreciar que la sentència hagi incorregut en incongruència omissiva pel fet que no haver-se referit a aquesta qüestió. La falta de jurisdicció per submissió a arbitratge que la demandada va plantejar en contestarla demanda i en la que va insistir a l’acte de l’audiència prèvia amb més d’un argument ( apreciació d’ofici i oposició com a incompliment contractual) va ser resolta pel jutjat per interlocutòria de 12 de març de 2015. Cap altra pronunciament o raonament s’havia d’efectuar a la sentència».