El Auto de la Audiencia Provincial de Girona, Sección Primera, de 6 de abril de 2018, desestima un recurso de apelación contra una sentencia del Juzgado que declaró procedente una petición de reconocimiento en España de una sentencia de participación de bienes dictada por el Tribunal de Sucesiones, Particiones y Quiebras de Taastrup confirmada por la Audiencia Oriental de Copenhague. En su fundamentación legal la Audiencia afirma que «també es posa de nou de relleu que el que pretén la senyora impugnant és tornar a revisar la qüestió de la partició de béns que fa dur a terme la jurisdicció danesa, cosa que ve expressament prohibida a la jurisdicció espanyola conforme l’ article 48 de la Llei 29/2015 de Competència jurídica internacional en matèria civil (LCJIMC). A més d’acomplir-se tots els requisits exigits per l’article 54 de la LCJMC quant als documents annexats a la demanda tampoc existeix cap causa de denegació previstes en l’article 46 de l’esmentada llei. I menys la de que les resolucions judicials daneses fossin contràries a l’ordre públic per veure afectat el seu dret de defensa. L’ordre públic és un concepte estrictament nacional (…) ) en el sentit les autoritats públiques espanyoles no poden reconèixer resolucions d’autoritats estrangeres que suposin una vulneració dels drets fonamentals i de les llibertats públiques que la nostra Constitució garanteix, en especial quant al procés judicial, les incloses en l’ article 24 de la Constitució (…). En tot moment es pot comprovar de les resolucions daneses que la senyora recurrent va tenir tots els drets processals exigibles dins el concepte de drets fonamentals (audiència, contradicció, defensa, possibilitat de recórrer, uns tribunals imparcials,) però simplement que no li varen donar la raó tal i com ella proposava. I lògicament l’ordre públic exigible rau en les formes del procés i de la jurisdicció que són exigibles en un Estat de Dret però no a que hom rebi la resolució judicial en els termes que ell pretén. No hem vist cap de les irregularitats que denuncia i suposadament infringides en el procediment danès, però en tot cas és davant de la jurisdicció d’aquell país (democràtic) on calia que les denunciés».
Reblogueó esto en Anuario español de Derecho internacional privado.