El Auto de la Audiencia Provincial de Barcelona, Sección Decimocuarto, de 2 de mayo de 2024, recurso nº 185/2022 (ponente: Esteve Hosta Soldevila),- confirma la decsión de instanmcia que declaró de oficio la incompetencia de los Tribunales españoles por considerar quela pretensión de la actora no era de naturaleza real al tener por objeto garantizar un derecho real, ejercitable erga omnes; sino personal, al dirigirse contra un tercero para exigir el cumplimiento de sus obligaciones contraídas con el demandante. De conformidad con la presente decisión:

«(…) Decisió de la Sala. Desestimació del recurs.

1.- L’acció exercitada per l’actora contra la demandada és la de repetició de les despeses corresponents a la part de la Sra. Julia en la propietat proindivís amb l’actora de quatre finques a Torelló i L’Escala. Es tracta d’una obligació legal establerta als articles 552-8 del CCCat i 393 i 395 del CC, conforme als quals cada copropietari ha de contribuir a les càrregues i despeses necessàries per a la conservació, l’ús i el rendiment de la propietat indivisa de manera proporcional a la seva quota respectiva. En contra del que indica el Ministeri Fiscal en el seu informe, la pretensió de l’actora no és de naturalesa real, que és aquella que té per objecte garantir un dret real, exercitable erga omnes; sinó personal, que es aquella altra dirigida contra un tercer per a exigir el compliment de les seves obligacions contretes amb el demandant.

2.- Per la seva naturalesa personal, l’obligació legal de la demandada de contribuir al pagament de les despeses de les quatre finques indivises és equiparable a una obligació contractual prevista a l’ art. 22 quinquies a) de la LOPJ, conforme al qual, en defecte de submissió expressa o tàcita, encara que el demandat no tinguí el seu domicili a España, els Tribunals espanyols són competents en matèria d’obligacions contractuals, quan l’obligació objecte de la demanda s’hagi de complir a Espanya. Tanmateix, conforme a l’ art. 1171 del Cc el lloc de pagament de l’obligació és el domicili de la deutora, que es troba a Equador, amb independència que les quatre finques litigioses estiguin situades en territori espanyol.

3.- En conseqüència, desestimem el recurs i mantenim la incompetència internacional dels tribunals espanyols per a conèixer de la demanda de la Sra. Herminia contra la Sra. Julia» .