El Auto de la Audiencia Provincial de Girona, Sección Segunda de 23 de febrero de 2024, recurso nº 897/2023, confirma la decisión de instancia, según la cual, «Estimo la declinatoria presentada por la representacion procesal de Pascual y acuerdo abstenerme del conocimiento de la causa frente al mismo, en cuanto debera plantease arbitraje de derecho ,ante el Tribunal Arbitral de Barcelona», con el siguiente razonamiento:

“(…) El primer que cal dir és que el Sr. Pascual podia apel·lar la interlocutòria d’instància, ja que ell va plantejar una declinatòria no perquè la qüestió litigiosa es ventilés, només respecte a ell, en seu d’un procediment d’arbitratge, sinó perquè aquesta decisió afectes a tots els implicats en el procediment, i la seva pretensió només s’ha estimat en part. Una altra cosa és que la decisió d’instància hagués estat que per tots els litigants el procediment hagués de continuar davant de la jurisdicció civil, supòsit en què no hauria pogut apel·lar-ne la decisió.

Per altra banda, és precisament la possibilitat d’apel·lar-la la que legitima que puguem entrar a conèixer de les pretensions de la resta de parts intervinents que no van apel·lar directament la resolució dictada, sinó que van fer-ho aprofitant el tràmit que se’ls va concedir per oposar-se al recurs i, si s’escaigués, impugnar-la”.

“(…) La petició del Sr. Pascual és que la qüestió debatuda es discuteixi en seu d’arbitratge pel que fa a les peticions fetes contra els marmessors demandats però que, en canvi, continuï dins de la jurisdicció civil pel que fa a la Fundació demandada (la qual, per altra banda, es va personar amb poders donats pel mateix Sr. Pascual).

Aquesta pretensió no pot ser acceptada ja que, com posen de manifest la resta de parts, es dividiria la continència de la causa podent donar lloc a resolucions contradictòries. Si l’objecte del procediment té a veure, precisament, en quina participació poden tenir familiars del causant Sr. Salvador, que va crear la Fundació, en aquesta Fundació, no és possible que la qüestió es plantegi dividida i per partida doble en seu d’arbitratge i de jurisdicció civil. No pot haver-hi una controvèrsia paral·lela portada a terme en els àmbits diferenciats esmentats en què, en un d’ells siguin demandats els marmessors de la Fundació i, en l’altra, sigui aquesta mateixa Fundació la demandada. Lògicament, existeix una unitat de discussió i decisió que, per vis atractiva – atès que la Fundació ha de quedar en tot cas sotmesa a la jurisdicció civil per no ser part en el contracte que recull la submissió a arbitratge (i deixant de banda, per innecessari, la qüestió referida a la submissió expressa a aquesta jurisdicció dels altres dos marmessors demandats) – ha de quedar residenciada a la jurisdicció civil.

 Això comporta desestimar el recurs interposat pel Sr. Pascual i estimar la impugnació plantejada per la resta de parts intervinents.