La Sentencia de la Audiencia Provincial de Girona, Sección Primera, de 6 de julio de 2023, recurso n1 633/2023 (ponente: Carles Cruz Moratones) confirma la decisión de instancia que acordó el divorcio entre las partes, que habían contraído matrimonio en Túnez, con, entre otras, las siguientes consideraciones:
“(…) En primer lloc, la part recurrent considera que la llei aplicable al cas seria la tunicina d’acord amb l’ article 107 del Codi Civil i en relació a l’article 9.2 del mateix Codi.
Però la part apel·lant no fa la més mínima impugnació dels arguments jurídics aplicats de manera ben motivada per la sentència d’instància. Així la resolució aplica el Reglament (UE)1259/2010 del Consejo que va entrar en vigor el 21.6.12 el qual es aplicable també als ciutadans extracomunitaris ( art. 4) i a manca de conveni de divorci, cal estar a l’aplicació de l’ article 8 a) que remet a la llei del país on els contraents han tingut la seva residència (Espanya). Aleshores, en aplicació de l’ article 107.2 del Codi Civil i per remissió a l’ article 14.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i a l’ article 111-3.1 del Codi Civil de Catalunya. En conclusió, resulta aplicable la llei catalana doncs l’última residència del matrimoni abans de la separació a causa de l’Ordre de Protecció fixada pel Jutjat d’Instrucció 2 de Girona que va tenir lloc en el dia 17.9.22 (ratificada per l’AP de Girona en 4.11.22) va ser a Girona en un pis de lloguer.
Finalment, també afegirem com argument de reforç que la doctrina del Tribunal Suprem sobre l’aplicació del dret estranger i la seva prova, la STS de 198/2015 de 17.4 (Fonament Jurídic Setè, apartat 3) resulta contundent quan afirma que:
» iv) El empleo de los medios de averiguación del Derecho extranjero es una facultad, pero no una obligación del tribunal. No puede alegarse como infringido el art. 281.2º LEC porque el tribunal no haya hecho averiguaciones sobre el Derecho extranjero.
- v) La consecuencia de la falta de prueba del Derecho extranjero no es la desestimación de la demanda, o la desestimación de la pretensión de la parte que lo invoca, sino la aplicación del Derecho español. Así lo ha declarado reiteradamente esta Sala, en las sentencias citadas, y así lo ha declarado el Tribunal Constitucional en su sentencia 155/2001, de 2 de julio , como exigencia derivada del derecho a la tutela judicial efectiva que establece el art. 24 de la Constitución.
Això significa que encara que hagués calgut aplicar el dret de Tunísia, a manca de prova, hauríem tingut que resoldre en base a la nostra legislació que és la catalana.
